Tapats els dos protagonistes s’abstreuen dels arranjaments finals del paviment, esperant l’arribada de la diada per obrir-se a tothom. 

I el fredolic Sant Jordi, esperant el seu dia per mostrar-se en tot el seu esplendor.

Us deixo amb els dos protagonistes que d’ara endavant dialogaran entre ells. Amb tots vosaltres :el drac de Figueres.

L’escultura ja esta plantejada i collada, tant sols falta fer el paviment al del voltant. Ja es veu l’efecte que produeix amb el magnífic fons que li dona la nova coberta de l’arquitecte Rafa de Cáceres.

Segueixen descarregant els bronzes que formen la cua del Drac. Aquest que sembla un cent peus, és la punta de la mateixa. 

La gent que passa, es para encuriosida. Però hi ha qui ve expressament, gent que ha estat promovent i lluitant per aquest projecte durant tot un any, en Santi Vila, Xavier Ludevid, Rafa Caceres i jo mirem emocionadament com es fa realitat en la Plaça Catalunya

Ara li toca baixar al Drac, que des de l’alçada es mira desafiant al seu contrincant. Amb la ploma del camió el situem assegurant-nos que les mirades de tots dos conflueixen. 

Es colla i per més seguretat es solda les espigues d’acer.

Tot i el seu pes considerable,el camioner condueix la grua sutilment fins que els peus del Sant Jordi encaixen perfectament en les espigues de les platines del terra.

Com si fos un castell la posem en peu per poder-la acostar-la verticalment als encoratges que ja estan collats prèviament al paviment.

Son les tres de la tarda quan arribem a la Plaça de Catalunya. L’element central, en torn del qual es construeix tot el grup escultòric, és la figura de Sant Jordi i és just que sigui la primera que instal·lem.

Les parts de la cua, una rere l’altre, son pujades a braç, dalt del camió-ploma.

Seguidament la grua carrega l’escultura de Sant Jordi que per raons de estabilitat viatjarà ajaguda

L’escultura ja es de bronze i avui la traslladem de la foneria a seu emplaçament definitiu, la Plaça Catalunya de Figueres. El Drac ja està carregat al camió on viatjarà orgullosament dret, mirant el paisatge amb el seu coll llarg.

Un tocs al ullals amb la mola, fan el drac més feréstec

Per que la pàtina s’estabilitzi se li dóna una darrera capa de cera

Amb tant foc i fum el drac sembla pendre vida

Per activar la pàtina s’escalfa el bronze amb un soplet.

El drac ja està acabat i en Jorge l’està patinant, o sigui provocant-li una reacció química que li donarà un color . La meva intenció es que tingui un color marró que , quan s’apropi vers el cap derivi en verd.

Es preparen els peus pel seu ancoratge al terra

I jo, segueixo rectificant soldadures per recuperar el texturat de l’original de fang.

El soldador va canviant de posició l’escultura per què res se li escapi.

Es repassa l’escultura per tots cantons i on hi ha algun desperfecte , un porus, es sella amb uns punts de soldadura.

L’espasa es fa a part

No és fàcil restituir la textura inicial de fang en un material dur com és el bronze

A mida que es van acabant peces, els operaris de la foneria es van fent una idea cada cop més aproximada de com serà el grup escultòric i i es mostren orgullosos d’estar treballant en aquest projecte.

Primeres proves de les pàtines

Posats cap per avall, es solden a la base de cada mòdul les platines pels tirants d’ancoratge amb el terra

la fosa del mòdols ha anat bé, sols és necessari retocar allà on hi havia les xemeneies d’entrada del bronze

Un altre moment intens i emocionant de foc i bronze

El mòdols estan dins aquesta caixa feta a la seva mida que s’acaba de reomplir amb sorra ben compactada.

Queda pendent la fosa del mòduls. El fonedor ho ha deixat pel final doncs seran fosos enters i no esperem problemes

S’estudia l’estratègia i quedem d’acord per coordinar l’operació d’implantar l’escultura a la Plaça

A primera hora del matí trobada general: arquitectes, paletes, el fonedor i jo per marcar el lloc on aniran els bronzes perquè el paleta tingui el paviment reforçat quan portem l’escultura

Les línies de soldadura han de ser dissimulades

El soldador pot acabar de soldar les cames, ara ja de forma definitiva

L’ancoratge del Sant Jordi és una mica complicat i totes les mides han de ser molt precises

Col·loquem l’escultura amb l’orientació que ha d’estar en la Plaça i que està determinada en els planells dels arquitectes.

Ens hem d’assegurar que planta bé. Amb el toro i penjat pel coll el col·loquem el Sant Jordi damunt una plataforma de ferro que reprodueix la pendent del paviment de la Plaça de Figueres.

Un cop foses les cames s’uneixen provisionalment al cos, amb uns punts de soldadura.

Com més reconstruïm el drac, més pesa i per moure’ls és imprescindible l’ajuda del toro.

El bronze fos entra dins els motlles

Ens convé fondre ràpidament les cames per anar acabant el Sant Jordi que és la peça més complicada. El forn torna a encendre’s.

Les ceres es recobreixen amb la terra refractària i se’ls col·loca els tubs que donaran l’entrada del bronze fos.

Segueixo rectificant ceres, la de les cames i les dels nòduls del cos del drac

Les xemeneies, un cop complida la seva funció, les anem retallant

M’impressiona el rostre que emergeix presoner encara de les xemeneies que han permès que el metall circules amb celeritat

Amb aigua a pressió es netegen les restes del motlle

Ara el tors de Sant Jordi ja es de bronze

Un cop mes tot ha anat be, somriures i felicitacions! Ja falta menys.